Una cosa me sorprende, aunque por desgracia resulte poco sorprendente. La televisión pública de las Baleares, siendo por un lado un servicio público y por otro un medio de masas, no tiene crítica. Y cuando digo crítica me refiero a comentario, glosa, análisis. No a descalificaciones. Los programas no salen en otros medios más que para hacer propaganda. Es decir, cuando el propio medio es propietario de la productora que lo realiza. Pero la figura de un Monegal, por ejemplo, resulta desconocida en las Islas y por lo que parece impensable. Y no digamos "Polònia".
Conozco a bastante gente de IB3 y he de decir que muchos son muy buenos. Estaría encantado de trabajar con ellos. Ahora bien, cuando valoras en global los productos que salen de esa cadena el resultado es medianejo, mediocre, a veces malo.
Desde astracanadas casposas como "Quina nit!", que ya hubiese sido antigua en los años 60, a teleseries de populismo de probeta, falseadas, impostadas. Que reproducen hipotéticas "realitats illenques" como "Llàgrima de sang" o "Mossén Capellà" y no dejan de ser una mala copia de otras fórmulas. No reflejan nada real, más que la voluntad de ganar audiencia a base de lo que sea.
Incluso algo tan vivo e interesante como los "glosadors" ha terminado, en manos de IB3, en una especie de concurso cateto, en una competición. Algo impropio de un arte ancestral, siempre contestón e individualista, crítico con el poder y no adocenado.
Pero hay algo que todavía me sorprende más. Los informativos, que en conjunto están bastante bien aunque resultan un pelín largos, tienen unos presentadores que hablan muy raro. ¿Por qué algunos conductor@s chillan tanto? ¿A qué viene ese medio tono subido que te pone nervioso? ¿Por qué otros hacen énfasis tan extraños, resaltando las palabras sin importancia y apagando las más decisivas?
Los señores que llevan IB3, tan indignables ante cualquier crítica y tan propensos al autobombo, deberían comprender que todos somos accionistas de esa carísima cadena. Y que por lo tanto tenemos nuestro derecho a opinar, aunque no lo hagan los medios que en buena lógica deberían hacerlo.
No les iría mal un poco menos de fantasmas y un poco más de autocrítica.
6 comentarios:
És veritat que ens manca crítica televisiva en els mitjans de comunicació de les Balears, una eina indispensable pels que des d'IB3 treballem en la programació de programes. Dius que ens fa falta un MOnegal, i jo afegiria que un Monegal, un Victor Amela, un Sergi Pàmies o un Baget Herms (que al cel sia...). Perquè al meu entendre la crítica televisiva és una especialitat en la que hi cap les sortides de to tan saludables d'un Monegal i els anàlisi més fins i documentats que feia el Baget Herms o, hores d'ara, l'Amela a les pàgines de la Vanguardia. Assumeixo la part de responsabilitat que em toca pel que fa a la programació d'IB3 i, creu-me, fem autocrítica i som conscients de què ens falta encara molt per arribar els nivells d'excel·lència que ens agradaria assolir, i és per això que t'agraeixo els comentaris que ens fas, tot i que puguin resultar coents. Si em permets, però, un punt de crítica, m'agradaria afegir que trobo a faltar en el teu anàlisi una mirada retrospectiva al que ha estat i és la programació del nostre canal públic, sobre tot pel que fa a la neutralitat dels informatius, la normalització de l'ús de la llengua en tots els àmbits de programació i la proximitat dels continguts: hores d'ara els programes que surten en antena estan realitzats tots per productores de les Balears, amb un percentatge molt elevat de formats desenvolupats per creatius de les Illes, tot el contrari del que passava en l'inici de la televisió autonòmica. DIr-te, per acabar, que som la única televisió autonòmica que en aquests moments disposa d'un slot per a sèries documentals i un altre per documentals, una línia de treball que, malgrat les deficiències i carències que encara tenim, ens acosta al que crec que hauria de ser un model de televisió pública. M'agradaria per acabar, tornar a agrair-te la teva preocupació per la marxa d'IB3 i les crítiques que ens fas.
Jaume Grau
Estimat amic: moltes gràcies per teu missatge. Dissortadament, jo no tinc la categoria de crítics televisius com Monegal, Amela o Baget. L'únic que faig es recollir el sentiment de la gent del carrer, com periodista de a peu. I la imatge de la nostra televisió autonòmica va néixer amb mal peu. Des d'un primer moment no ha tingut la credibilitat que se l'hauria de suposar, i ha acabat generant una despesa desorbitada pels resultats socials, identitaris, i culturals que aporta a les nostres Illes.
Es cert que amb el canvi ha millorat en moltes coses, emperò té dos greus mancances que fan que aquests avanços no siguin prou potents com per canviar aquesta imatge inicial. El primer, els problemes econòmics. Tothom sap que IB3 paga molt tard i que només les productores més grans ( i encara) poden autofinançar aquests retards. Això és especialment greu quan una televisió autonòmica hauria d'ésser un viver de producció televisiva local, cosa que en aquestes condicions resulta impossible.
El segon punt és la falta d'una raó d'ésser. Des del començament va ser concebuda com instrument polític. Ara mateix el seu model és excessivament generalista, massa ambiciós i sobretot no té un contacte prou sòlid amb la realitat de les Illes com per representar-la. Amb totes les millores i alguns programes molt dignes, és una televisió artificial, impostada, que no té clara la idea de "fer país" i es basa excessivament en la preocupació per l'audiència.
Tot això sense parlar del desafortunat sistema laboral que s'arrossega des del començament, que és injust, suposa una mala consideració cap als treballadors i ha caigut en un desafortunat i provincià "star system" en detriment de gent jove molt competent que està desaprofitada.
Podríem pensar que amb el temps les coses poden millorar. Però molts pocs podem confiar en això quan la situació econòmica està com està i el deute puja pels núvols.
Jo, com tanta i tant de gent, trobo que el model de IB3 està sobredimensionat. Que caldria una televisió molt més modesta, ajustada, sense tantes pretensions, i que tingués molt més en compte les necessitats reals de la gent de les Illes.
Per això hem de continuar criticant i provocant debat. Per què és un tema de tots.
Gràcies i salut.
Carlos Garrido
Hi ha moltes coses a considerar del que dius en el teu darrer comentari, de manera que si tu ho creus oportú, i et ve de gust, m'agradaria fer una cervesa i parlar-ne, per sortir de l'àmbit una mica encorsetat del blog. Pago jo.
¡Vaya relación epistolar que os lleváis! Yo me apunto a la cerveza... y a la conversación, claro.
Pas de probleme.
Siempre que venga Nekkkkane.
Carlos
Publicar un comentario