PREGÓN DE LES FESTES DE LLUC 2010

"Estimades amigues, estimats amics:

Agreixo de tot cor la invitació que m'heu fet per xerrar aquí i en aquesta circumstància. En Toni Vallespir crec que no podia haver triat un personatge més atípic i heterodox que jo per pronunciar aquest pregó de les festes de Lluc. Jo li dono les gràcies ben de veres i esper que la presència d'un "rockero" que es guanya la vida escrivint no desmereixi la solemnitat de l'escenari. Aquí, al cor espiritual de Mallorca.

En Toni Vallespir i un servidor vam coincidir a un moment en que gent molt diversa, i de vegades en aparença contradictòria, es va aplegar per defensar una causa: la integritat de l'entorn del monestir de la Real.

Ja en aquella ocasió vaig pensar que alguna cosa important estava passant a Mallorca quan missioners i "rockeros" feien front comú per combatre una idea de poder. Una forma de governar que després s'ha revelat tal com era: incompetent i corrupta.

Estem a Lluc, l'altaveu emocional de Mallorca. I ens fa pena, molta pena, el que ha passat.

Estem a Lluc i no hi ha un lloc més adient per reclamar una recuperació de valors.

Valors ètics, valors de respecte, valors d'afecte, valors de sinceritat, valors d'humilitat, valors sobretot d'humanitat.

Hauríem de passar pàgina. Ja n'hi ha prou d'aquella idea absurda de que tots eren "nous rics" per obra i gràcia de l'especulació. Els doblers fàcils finalment han estat una ruïna.

No hem de desitjar que tornin els temps de les comissions, els "pelotasos", les fortunes ostentoses, la prepotència i les coses mal fetes. Perquè tot això va ser possible a costa de gent desprotegida. Famílies des-estructurades, joves sense futur, comunitats en exclusió social, immigrants lliurats a condicions de vegades infrahumanes. I a costa també de la destrucció de part del nostre patrimoni natural i de l'equilibri paisatgístic.

Aquesta era l'altre cara d'aquella moneda. La falsa imatge d'una Mallorca pròspera que quan s'esvaeixen els diners es queda en lo que era. Una realitat incompleta, amb moltes carències i molts de problemes per resoldre.

Ara mateix estem en un moment de canvi. No sabem el que passarà. Però hi ha una certesa. Darrera de tot s'hi troba una qüestió més espiritual que econòmica.

Recordo el titular d'un fulletó publicitari. Ho havia editat una gran immobiliària alemanya i deia: "Cada Paradís té el seu preu".

Heus aquí la filosofia d'aquests temps, la seva gran equivocació. "Cada paradís té el seu preu". No és ver.

Per què hi ha una vessant moral que s'ha oblidat. Amic meu, el paradís no es pot comprar. S'ha de guanyar. Per això és paradís.

Per tant, no basta amb la "doblerització" de la societat. Hi ha coses més importants.

Els valors que te duen cap a la integritat i l'harmonia, allò que podríem dir metafòricament "el paradís", no estan a la venda. S'han de guanyar.

Aquesta nova època que ara comença està marcada per diverses necessitats:

- S'haurà de tornar a la força cap a criteris de major equitat social, sinó els conflictes seran inevitables.

- Els polítics haurien de abandonar d'una vegada per totes el seu guinyol de desqualificacions i baralles estèrils. La gent els demana eficàcia, serietat, responsabilitat. Entesa i col·laboració entre ells si cal. El contrari pot sumir a la classe política en un desprestigi molt perillós. I dur a la nostra societat cap a la demagògia.

- Els mitjans de comunicació - sobretot els públics- han de deixar de prioritzar convulsivament només l'index d'audiència. Han de fer la labor pedagògica i educativa que moralment els pertoca. I fomentar sobretot la intel·ligència, el criteri, l'anàlisi. Necessitem una opinió pública ben formada i no el mirall grotesc del "famoseo" o les notícies d'impacte.

- Hem de conservar la naturalesa i el patrimoni històric. El nostre món té la greu responsabilitat de no malmetre l'herència dels seus avantpassats. Hem de ser capaços de donar a les generacions que han de venir un medi ambient en condicions, un conjunt de fets culturals que expliquin la nostra història i el nostre caràcter. Un patrimoni monumental cuidat i amb ànima. Si aquesta cadena es trenca tots serem culpables davant del tribunal del futur.

De la mateixa manera que passen els niguls, que es formen i modifiquen per esvair-se a l'horitzó, també les generacions i els individus passen. Però queda el seu testimoni en front de la història.

No deixem que la nostra herència sigui l'avarícia, l'arrogància, la manca d'estimació pel nostre entorn.

El teatre de la naturalesa ens repeteix constantment un missatge. Ningú no és imprescindible, els bens materials passen i es perden. Només sobreviu l'amor.

En el decurs de la meva vida i per la meva professió he conegut a molta de gent. I al final he arribat a una conclusió. Hi ha persones molt cultes, que han llegit moltíssim i ho saben tot. Però no sempre són humanament interessants. He parlat amb grans viatgers, que han recorregut tot el món. Emperò, moltes de vegades també eren pobres des del punt de vista humà. Sinó males persones.

En canvi, tots els que he conegut que tracten amb persones, sobretot aquells que ajuden a persones, tinguin o no cultura, hagin o no viatjat, són interessants. T'aporten coses. T'arriben d'una manera o d'altra a l'ànima.

Això és el que podríem considerar com amor. Un sentiment tan senzill com l'afecte familiar o social. Com l'esforç per les coses ben fetes. Com el servei als altres entès com un deure i no a la manera d'un privilegi. Amor no forçosament metafísic, sinó considerat com la recerca d'allò que ens omple d'un sentiment de plenitud i eternitat.

Cada posta de sol és una pàgina de llibre.

I ens diu que la veritat està al cor, no a la butxaca.

A Mallorca tenim el privilegi de gaudir d'uns paisatges plens de significació i simbolisme. Lluc, els seus boscos, les muntanyes, el santuari, els camins, els racons amb aigua i vegetació, els records històrics. Són tresors que ens parlen d'aquesta vida profunda que roman al fons de totes les coses. Lluc és un paisatge espiritual.

I dic espiritual amb el sentit més universal, emocional, extensiu, multicultural i més enllà de les diferents visions religioses.

Espiritual com allò que et mou per dins, que dona sentit a la teva vida, que et fa lluitar i viure amb plenitud. Un sentit espiritual que pot ser compartit, fins i tot, per missioners i "rockeros".

Espiritual vol dir una cosa. No hi ha valor sense esforç, sense participació, sense consciència. Sense amor.

El paradís no es pot comprar, senyors especuladors.

El paradís s'ha de guanyar.

I aquesta és la lliçó que tots, avui i aquí, hem d'aprendre.

Moltes gràcies i gaudiu de la festa!".